El passat divendres 24 d'abril ens hem trobat per parlar del llibre d'Àngels Bogunyà: Les petjades misterioses i hem repartit diversos llibres corresponents a la trobada amb l'escriptor: Josep Albanell del pròxim mes.
La història d'en Guerau no va entusiasmar gaire. La majoria dels nois i noies la van trobar massa infantil. Però, com que el protagonista és un noi cec, sí va despertar l'interès per la vida quotidiana d'una persona cega i l'escriptura que utilitzen: el sistema Braille. Van agradar molt els llibres i revistes sobre la vida de Louis Braille, en especial, l'article de la resvista Reporter Doc, núm. 56 (gener 1999).
dijous, 30 d’abril del 2009
dilluns, 30 de març del 2009
Votem!!!
En l'última sessió del Club vam parlar del llibre TINKA. Aquesta obra sobre la guerra és la que més ha agradat de totes les proposades per l'Atrapallibres en la categoria de 10 anys, i ha donat peu a parlar dels conflictes bèl·lics i ensenyar altres llibres sobre el tema.
Tots els participants com a jurat en el Premi Atrapallibres han efectuat les seves votacions, que ja estan en camí de la seu del CLIJCAT.
Per a finalitzar la sessió hem entregat la lectura que comentarem el mes d'abril. En aquesta ocasió es tracta del llibre LES PETJADES MISTERIOSES, de M. Àngels Bogunyà.
Etiquetes de comentaris:
Premi Atrapallibres,
Tinka
dimarts, 3 de març del 2009
Què recomanes?
Els nois i noies del club us recomanem lectures:
David Reñones: Col·lecció: Zipi i Zape. "Perquè és d'humor i a la vegada real: t'ensenya la vida dels anys 60-70 fins al 2000".
Marina Nieto i Cristina Pérez: Gnone, Elisabetta. Witch. "És de màgia i d'aventures".
Laura Caballero: Stilton, Tea. El codi del drac. "Perquè és d'humor, d'aventures i misteriós".
Javier Díaz: Col·lecció: Gerónimo Stilton. " Perquè m'agraden molt".
David Reñones: Col·lecció: Zipi i Zape. "Perquè és d'humor i a la vegada real: t'ensenya la vida dels anys 60-70 fins al 2000".
Marina Nieto i Cristina Pérez: Gnone, Elisabetta. Witch. "És de màgia i d'aventures".
Laura Caballero: Stilton, Tea. El codi del drac. "Perquè és d'humor, d'aventures i misteriós".
Javier Díaz: Col·lecció: Gerónimo Stilton. " Perquè m'agraden molt".
Etiquetes de comentaris:
lectures,
llibres,
Recomanacions
dilluns, 2 de març del 2009
Creus en els fantasmes?

Aquest passat 27 de febrer ens hem reunit per parlar del llibre:
Maria Rosa Colom. Creus en els fantasmes?. Bromera, 2008.
Hem assistit quasi tot el club!: l'Alba, el Martín, la Míriam, la Núria, la Paula, la Laura, el Javi, l'Adrià, el Víctor, la Marina Garcés, la Janira, l'Esmeralda, la Marina Nieto, la Cristina, el David i la Ouadi.
Els nois i noies del club, han trobat les històries poc creïbles - la seva totalitat són relats fantàstics de desaparicions- i han tingut dificultats en seguir el fil argumental. Això ha fet perdre l'interès per la lectura que, en general, no ha entusiasmat!.
Maria Rosa Colom. Creus en els fantasmes?. Bromera, 2008.
Hem assistit quasi tot el club!: l'Alba, el Martín, la Míriam, la Núria, la Paula, la Laura, el Javi, l'Adrià, el Víctor, la Marina Garcés, la Janira, l'Esmeralda, la Marina Nieto, la Cristina, el David i la Ouadi.
Els nois i noies del club, han trobat les històries poc creïbles - la seva totalitat són relats fantàstics de desaparicions- i han tingut dificultats en seguir el fil argumental. Això ha fet perdre l'interès per la lectura que, en general, no ha entusiasmat!.
Etiquetes de comentaris:
fantasmes,
Maria Rosa Colom,
Premi Atrapallibres
dimarts, 3 de febrer del 2009
Estimada Theo

En la sessió de gener del Club hem parlat del llibre Estimada Theo, de l'autora francesa Anne Vantal.
En aquest curt relat realista ens acostem als sentiments de la Lea, els pares de la qual s'han separat. El seu pare troba l'amor en una peculiar grega (la Theo del títol), que canviarà per sempre l'orientació vital de la nena.
A tots els participants del Club els ha agradat aquesta obra de l'Anne Vantal, que ens ha servit per acostar-nos a la cultura grega. Hem conegut l'alfabet grec i hem fet un punt de llibre amb el nom de cada nen en aquesta escritura.
Etiquetes de comentaris:
Anne Vantal,
Estimada Theo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)